Neix una penya

Hola, i salutacions a tothom.
Som una penya ciclista de nova creació i som gent que tenim una gran afició a l’esport, per damunt de tot el que fan a la tele i veiem amb el sofà i la nostra amiga “la birra”, l’esport que destaquem per damunt de tots es anar en bici, per fer baixa una mica la panxa. Aviat si el “Pacu” s'espavila tindrem un maillot “tope xulo” i farem una foto de família que ja sap “el Jésus” que la te que fer. Anirem fent sortides i penjant tot tipus de fotos, curiositats i experiències. Així esperem que tot sigui divertit i sobre tot que xalem de la bici.

Avui es dia...

<

Participa !!!!

Si t’agrada alguna cançó o artista en particular i el vols escoltar m’entres visites aquest bloc i també tot el que vulguis penjar, les teves rutes, sortides, experiències, fotos, etc..o proposar pròximes sortides en grup, fes-ho arribar a aquesta direcció: jovigosa@hotmail.com
La idea es que participi tothom que vulgui i fer entre tots aquest bloc mes interessant i divertit.

Vols jugar per escalfar?

Fes la teva ruta

diumenge, 28 de juny del 2009

Caminata Bovera


El dia 17 varem fer una caminada de Bovera (cota 300mts) a la punta de LOS LLANGOSSETS (cota 520mts). Sortim de Bovera voltant les 09:15 hores i agafem el camí de Llardecans, camí bastant ample i pla, continuem fins trobar la cruïlla del camí de Torrebesses (cota 294) a la vall de les Paumeres però continuem recte direcció les Nagudes pel camí de Llardecans. Es a partir d’aquí a la cota 310mts quan comença el trajecte a fer-se costa amunt i lo sol comença a calentar de valent, però tots som valents i lo més important portem aigua, tot i que algú segur que s’amaga alguna cervesa i creu oportú no dir res per si li vola de la motxilla.....
Efectivamente, yo llevaba una estrella en la mochila y no me preocupaba que me la quitasen, esta gente es muy sana (jejeje estaba con candado).
Nos encontramos a un grupo de caminantes, muy bien preparados (mochilas, bocatas, gps, etc.) y entonces se produjo una paradoja, ¡no sabían donde estaban! :). Tuvimos que indicarles nosotros que sólo llevabamos un mapa de mano sacado de internet.
Hicimos una paradita para almorzar y repostar un poco de gasolina (lease que les di envidia cuando saqué la cerveza) y continuamos la marcha ya de vuelta a Bovera.
Destacar que el suelo estaba durante gran parte del camino lleno de cartuchos de los cazadores que, parece ser, no son muy dados a recogerlos.
En principio el camino de vuelta era muy bueno, pero llegado un punto se perdió y no fuimos capaces de encontrarlo, así que decidimos bajar campo a través.
Fué un trozo muy pequeño, pero nos permitió llegar a una masía en la cual descubrimos una cueva donde el pallés guardaba los aperos de trabajo y que era bastante grande, allí retomanos la marcha normal.
Del resto del camino poco cabe destacar excepto que las vistas eran estupendas y que pudimos recojer manzanilla salvaje, que por cierto se quedó en el camino. Olga te dije que cerrases la mochila.
Aproximadamente a las 13:30 estuvimos de regreso al punto de partida.
Ruta realizada por: JVictor, Juancar, Chilili, Olga, Alba, Akira y Jésus.
Relato: JVictor y Jésus.
Fotos: http://picasaweb.google.es/jesbote/Caminata?pli=1# o pincha en el título ;)

diumenge, 12 d’abril del 2009

La Fatarella per San Francesc, suau però llarg.



Hola, ja tornem. Com molts sabeu vaig patir una lesió que m’ha deixat ko! un llarg temps però tornem a començar amb molta força. El 26 de març varem fer una sortida per començar a escalfar. Tot i la llarga baixa que he sofert vaig aguantar prou bé, això si va ser un ritme suau. Ens ajuntàvem al pont els MAQUIS : Chilili, Juancar, Deivid, Gonza i mi “menda”. Tot i que no hi ha fotos el recorregut es força bonic.
Agafem camí de Sebes fins arribà al pont de la presa de “Figo”, trobem la TV-7411 i girem a la dreta direcció l’ermita de Berrús, passat el quilòmetre 8 justament abans de començar la primera rampa de la pujada girem a la esquerra pel camí del barranc de Sant Francesc direcció a l’ermita cota 131 mts. En arribà a l’ermita agafem forces prenen aigua i decidim quina direcció prendre i per que no? continuem recte per anar a la Fatarella camí que tots desconeixem. Als pocs metres Deivid pateix una punxada que produeix per motius de temps una ruptura al grup i en Juancar i jo que tenim mes presa continuem sols davant descobrint camí. Un camí nou i bonic. Arribada a la Fatarella cota 487 mts agafem la T-733 direcció Ascó mirem rellotge i es una mica tard tenim feina i no disposem de temps, anem a tope!. Sobrepassat el coll de Paumeres cota 565 mts, trobem la cruïlla del camí de les Modorres direcció “Figo”, girem a la esquerra i continuem pujant fins el mas de Topet cota 545 mts , a partir d’aquí baixem i “xalan” d’aquesta baixada. Fins arriba al camí de los Hereuins cota 108.3 mts, continuem per la vall de barrancs fins troba la sortida a la T-741, girem a la dreta i a la carrera fins a Flix que es tard i tenim molta presa. Em recorregut uns 59 quilometres que si no ha estat dur si s’ha fet una mica llarg però com sempre i lo mes important hem “xalat” d’amunt de la bici. Per cert felicitar a Gonza que per ell aquesta era la seva segona sortida i va suporta com un lleó la llarga distancia.

dijous, 16 d’octubre del 2008

PUNTA de l'HOME, curt però intens.





El dia 15 d’octubre, en Juancar i jo varem fer una sortida amb btt. La missió: finalitzar el camí de les Montserrats, descobert uns dies abans. La sortida es va iniciar al pont per anar cap a l’estació de Renfe i agafar el camí del costat de la via. No va començar gaire be, Juancar patia problemes al seu canvi i el meu conta quilometres se’n marxava de l’olla, , però tots i aquest “gravíssims” problemes que poc a poc i amb paciència puguem solucionar continuem la missió. Continuem per la carretera vella de Figo i baix la costa Mosselló girem a la dreta, passem per sota de la carretera T-741 direcció el pi de Montbrió. Abans en arribar al racó de les Mentiroles girem a la dreta i uns 50mts per costat d’uns olivers, tornem a girar a la dreta i agafem el camí de les valls fins trobar el camí de los Hereuins girem esquerra i arribem a la carretera de les Modorres. Direcció la Fatarella primer esforç rampa del 12% i quan nos relaxem desprès d’aquesta primera suada ens donem un “susto” rampa del 14% que pràcticament al final de la rampa girem a l’esquerra per començar el camí dels Montserrats (cota 183.6mts). comencem amb fatiga desprès de la forta rampa però com som molt valents continuem pujant i pujant xalant de les vistes fins que de cop aproximadament a la cota 350 mts, comencem una forta i duríssima pujada amb corbes a la dreta i l’esquerra, la muntanya ens esta ensenyant les dents i ens comença a treure de punt, però com havíem esmorzat força be, no deixem de lluitar i pujar, el nou descobriment ens estava tocant els coll.....les pulsacions per sobre de 185p.m i la “patata” d’ien ets un fill de ....a la meitat de la pujada parem un minut per baixar pulsacions a 125p.m i, a tornar!!, això no s’acaba mai, el meu “coco” me diu que la pròxima vegada deixi els descobriments per Cristòfol Colom, la duresa de la pujada fa que la “patata” es torni a recordar d’algun familiar meu i la muntanya ens continua donant un càstig cruel. De sobte i quan mes dubtem de la possibilitat de guanya aquesta batalla, tornem a girar una forta corba a la dreta i la muntanya a uns vint metres ens mostra el que possiblement es la porta de arribada, crec que potser es el cim i per fi ens deixa de maltractar!!, en aquells metros finals treien totes les forces que me queden a les cames amb cada pedalada i amb la mirada fixa al terra per l’esforç, oh!! tinc la roda de davant desinflada!!, impossible parar!!!, finalment es el cim!! he guanyat aquesta batalla!! (cota 521.1mts) una pujada de mes de un quilòmetre brutal. Mentre jo unflo la roda de davant, Juancar ve darrera lluitant com un valent contra aquesta terrible pujada , recordant-me la lluita que tingué Sant Jordi davant el drac i si entenem que nomes fa dos mesos com a molt que surt amb bici, s’entén que faci servir el seu servei i la seva intel•ligència, que li fa baixar de la bici caminar i tornar a pujar quan recupera la seva “patata”, el fet de caminar arrossegant la bici no es motiu per no aprofitar el temps, ja que com diu la dita “el tiempo es oro” Juancar aprofita l’esforç per buscar bolets m’entres camina. Una vegada estem los dos al cim, veien que no parem i continuem el nostre repte, la muntanya torna a presenta batalla provocant la punxada de la roda davantera de Juancar i de la meva, això ens fa pensar que el premí final te que ser veritablement important, per lo que ens dona mes forces per continuar. Reparem les punxades i aprofitem per menjar i continuem. A uns 300mts de on havíem efectuat les reparacions trobem el premi a tot el gran esforç fet i entenen la batalla presentada per la muntanya, una vista veritablement impressionant , un altra manera de veure el món, increïble!!, espectacular!!, som a la Punta de l’Home.
Desprès de fer algunes fotos al cim, tornem per mateix camí aprofitant que tot es baixada i estem molt relaxats anem parant per fer mes fotos. Varem fer un total de 29 quilometres ruta curta però intensa, tota una magnifica experiència, que espero tornar a viure.

dimarts, 14 d’octubre del 2008

Les Modorres


El divendres 10 d’octubre, en Juancar i jo varem fer una sortida amb btt bastant “apanyada”. La sortida era al pont , passant per Sebes fins la pressa de “figo”, varem creua la pressa i agafem la carretera direcció “figo” TV-7411, fins que troben l’entrada del camí a les Modorres per la vall d’Abelles (cota de 48.3mts)., que troben davant la sortida del túnel de la via. Pujant “xino xano” arribarem a la cota “tope” 293.3mts. tota una experiència de patiment per a Juancar que no havia estat mai en aquesta zona. Baixem a trobar la carretera però abans una baixada de 250mts. (de cota 242.1 mts. a 204.4 mts) i arribada a la carretera de les Modorres. Continuem direcció “Figo”, però com a Juancar li agrada fer descobriments i no estava prou “machacao” baixant per la carretera de cop decidim que girem a la dreta per agafar el camí dels Montserrats amb cota 183.6 mts, un camí completament desconegut per mí. Desprès de anant pujant durant mes de tres quilometres fins la cota 310mts, varem decidir fer mitja volta i tornar un altre dia per descobrir fins on arriba aquets, ja que es feia tard (les 18:00 hores) i no desponíem de llums si es feia fosc. Baixà va ser molt relaxant i ràpid fins la carretera, que continuem direcció Figo fins trobar a la dreta el camí del Heruins a la cota 108.3 mts , continuem agafant el camí de les valls, quan s’acaba el camí fem cap al racó de Mentiroles que baixem uns 50 mts per el costat de uns olivers fins el camí asfaltat del Barranc de Mosselló, girem dreta direcció Pi de Montbrió i continuem camí de les valls, desprès de passar les cabanes de Josepet, girem a la dreta fins arribar a les Valls agafem el camí Portell de vall Ampla fins troba el camí vell de Flix que ens porta fins la Bassa les Clotxes. Hem “xalat” molt de l’aventura total 51.8 quilometres sense presa i passant-lo d’allò mes be, amb la experiència i el itinerari. Aquesta nit dormirem molt be segur. La pròxima mirarem de fer fotos i penjar-les.

dimarts, 7 d’octubre del 2008

La volta '08 a Flix




Aquest any hem al·lucinat veien en directe a Flix, la caravana multicolor de la volta ciclista a Catalunya 2008. Aquestes fotos estan fetes per “el Jésus” que es un crack. Alimañaaaaaa!!!!!